Tothom sap que
l’alimentació és molt important en el desenvolupament de l’infant en els seus
primers anys de vida. D’ella en depèn la seva supervivència, el seu creixement
i els seus hàbits alimentaris. El que no queda tant clar, és la important relació
que té l’alimentació amb el desenvolupament de la parla. El fet de donar
importància a l’alimentació ajudarà a prevenir possibles problemes de parla com
les dislàlies (dificultat per articular correctament determinats sons),
deglucions disfuncionals i/o malformacions dels òrgans orofacials (dents,
mandíbula, llengua, etc.).
Succionar
i xuclar és el primer que ha de fer l’infant per poder-se
alimentar. En aquesta etapa la laringe està més elevada, la qual cosa permet
que poguem alimentar aquests nens en posició estirada sense risc d’ennuagament.
En aquest moment hi ha una molt bona coordinació dels moviments de succió,
deglució i respiració. En aquesta etapa els òrgans implicats són els llavis, el
paladar, la llengua, la mandíbula i les galtes. Tots aquests òrgans implicats
en l’alimentació posteriorment li serviran a l’infant per parlar. Per exemple,
gràcies a la força que agafaran aquets llavis, més endavant el nen podrà articular
la /p/, la /b/ i la /m/, que curiosament
són les primeres lletres que solen dir els nens (“papapa”, “mama”).
Cap als 6 mesos l’infant és
capaç d’aguantar-se assegut, la laringe descendeix i l’infant està preparat per
començar a menjar els sòlids, tal i
com recomana la OMS (Organització Mundial de la Salut). La introducció de nous
aliments més sòlids permetran els primers intents de mastegar i afavoriran
l’aparició de nous moviments dels òrgans bucofonatoris. L’infant està programat
per sobreviure. Ell és el primer que no es vol ennuegar, el seu cos està
preparat per evitar-ho. Hem d’intentar que la por de que s’ennueguin no faci
que evitem de donar-li menjar sòlid.
A més a més, el pas al
menjar sòlid permetrà a l’infant practicar una sèrie de moviments com mossegar,
mastegar, moviments laterals de la llengua...moviments, tots ells, implicats en
el desenvolupament de la parla. Així el moviment de la llengua cap a les dents
li permetrà dir les /t/ i les /d/ més endavant.
Dels 12 a 24 mesos el nen
ha de canviar la seva forma d’empassar
deixant enrere una deglució intantil. Ha de ser capaç de fer moviments de
masticació rotatoris, tenir estabilitat a la mandíbula i això li permetrà beure
líquid en un got, elevar la punta de la llengua darrere les dents superiors per
empassar i coordinar-ho amb la respiració. També és l’època en la que apareixen
les primeres paraules.
Com s’ha vist fins ara, hi
ha una estreta relació entre els patrons d’alimentació i els desenvolupament de
la parla. Hem vist com comparteixen els mateixos òrgans i estructures anatòmiques
i com els
moviments que es fan servir per menjar són la base sobre la que es recolza el
desenvolupament motor de la parla.
Els canvis que ha de seguir
l’infant en l’alimentació depenen de la seva pròpia maduració però som els
adults els qui li hem de facilitar els canvis alimentaris.
Hem de pensar que tot el
que fa referència a l’alimentació és un comportament après i que com a tal són
els adults que envolten al nen els que ajudaran a un bon desenvolupament de
l’alimentació així com també de la parla.. Cal que pensem que avui en dia el
ritme de vida que portem fa que mantinguem en els nens uns patrons alimentaris
molt infantilitzats que no ajuden al correcte desenvolupament de la parla.
Mantenir més enllà del que tocaria menjars triturats, menjars molt tous,
biberons, etc...fa que la llengua, els llavis i la resta d’òrgans bucofonatoris
no adquireixen el to i la precisió suficient com per poder produir els sons
correctament.
Actualment ens trobem amb
molts nens amb boques amb molt poc to muscular, amb llengües amb poca mobilitat
i mal posicionades, amb boques obertes, etc. que produeixen alteracions de la
parla i alteracions en el paladar i en les dents que posteriorment requeriran
un tractament ortodòntic.
Maite Marginet i Gemma
López
Logopedes del CDIAPB
