AVUI US RECOMANEM UN LLIBRE

Avui us volem recomanar un llibre.

Un llibre que ens parla de la realitat que viuen els nounats i les seves famílies que comencen la seva experiència vital en un servei de neonatologia.

Què tenen en comú l'alimentació i la parla?

Tothom sap que l’alimentació és molt important en el desenvolupament de l’infant en els seus primers anys de vida. D’ella en depèn la seva supervivència, el seu creixement i els seus hàbits alimentaris. El que no queda tant clar, és la important relació que té l’alimentació amb el desenvolupament de la parla. El fet de donar importància a l’alimentació ajudarà a prevenir possibles problemes de parla com les dislàlies (dificultat per articular correctament determinats sons), deglucions disfuncionals i/o malformacions dels òrgans orofacials (dents, mandíbula, llengua, etc.).

Succionar i xuclar és el primer que ha de fer l’infant per poder-se alimentar. En aquesta etapa la laringe està més elevada, la qual cosa permet que poguem alimentar aquests nens en posició estirada sense risc d’ennuagament. En aquest moment hi ha una molt bona coordinació dels moviments de succió, deglució i respiració. En aquesta etapa els òrgans implicats són els llavis, el paladar, la llengua, la mandíbula i les galtes. Tots aquests òrgans implicats en l’alimentació posteriorment li serviran a l’infant per parlar. Per exemple, gràcies a la força que agafaran aquets llavis, més endavant el nen podrà articular la /p/, la /b/  i la /m/, que curiosament són les primeres lletres que solen dir els nens (“papapa”, “mama”).

Cap als 6 mesos l’infant és capaç d’aguantar-se assegut, la laringe descendeix i l’infant està preparat per començar a menjar els sòlids, tal i com recomana la OMS (Organització Mundial de la Salut). La introducció de nous aliments més sòlids permetran els primers intents de mastegar i afavoriran l’aparició de nous moviments dels òrgans bucofonatoris. L’infant està programat per sobreviure. Ell és el primer que no es vol ennuegar, el seu cos està preparat per evitar-ho. Hem d’intentar que la por de que s’ennueguin no faci que evitem de donar-li menjar sòlid.

A més a més, el pas al menjar sòlid permetrà a l’infant practicar una sèrie de moviments com mossegar, mastegar, moviments laterals de la llengua...moviments, tots ells, implicats en el desenvolupament de la parla. Així el moviment de la llengua cap a les dents li permetrà dir les /t/ i les /d/ més endavant.

Dels 12 a 24 mesos el nen ha de canviar la seva forma d’empassar deixant enrere una deglució intantil. Ha de ser capaç de fer moviments de masticació rotatoris, tenir estabilitat a la mandíbula i això li permetrà beure líquid en un got, elevar la punta de la llengua darrere les dents superiors per empassar i coordinar-ho amb la respiració. També és l’època en la que apareixen les primeres paraules.

Com s’ha vist fins ara, hi ha una estreta relació entre els patrons d’alimentació i els desenvolupament de la parla. Hem vist com comparteixen els mateixos òrgans i estructures anatòmiques i com els moviments que es fan servir per menjar són la base sobre la que es recolza el desenvolupament motor de la parla.

Els canvis que ha de seguir l’infant en l’alimentació depenen de la seva pròpia maduració però som els adults els qui li hem de facilitar els canvis alimentaris.

Hem de pensar que tot el que fa referència a l’alimentació és un comportament après i que com a tal són els adults que envolten al nen els que ajudaran a un bon desenvolupament de l’alimentació així com també de la parla.. Cal que pensem que avui en dia el ritme de vida que portem fa que mantinguem en els nens uns patrons alimentaris molt infantilitzats que no ajuden al correcte desenvolupament de la parla. Mantenir més enllà del que tocaria menjars triturats, menjars molt tous, biberons, etc...fa que la llengua, els llavis i la resta d’òrgans bucofonatoris no adquireixen el to i la precisió suficient com per poder produir els sons correctament.

Actualment ens trobem amb molts nens amb boques amb molt poc to muscular, amb llengües amb poca mobilitat i mal posicionades, amb boques obertes, etc. que produeixen alteracions de la parla i alteracions en el paladar i en les dents que posteriorment requeriran un tractament ortodòntic.

Maite Marginet i Gemma López

Logopedes del CDIAPB

El nostre centre

Què és?És un centre gratuït especialitzat en el desenvolupament infantil, integrat dins la xarxa de centres d’atenció precoç del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya . 

L'equip. L’equip professional està format per: fisioterapeutes, psicòlogues, pedagogues, logopedes, neuropediatre i treballadora social.

La nostra feina.  Tasques de prevenció, detecció, orientació i suport a les escoles; elaboració d’un diagnòstic biopsicosocial; atenció terapèutica individual i/o grupal a l’infant; atenció, suport i assessorament a les famílies; seguiment i orientació de l’evolució dels infants; treball en xarxa amb els recursos d’infància de la zona; hipoteràpia; psicomotricitat; hidroteràpia

Adreçat a... El CDIAP està adreçat a famílies amb nens de 0 a 6 anys, que presentin qualsevol trastorn en el seu desenvolupament, ja sigui d’origen orgànic, psicològic o social, o que es trobin en risc de patir-lo. La família realitzaria la demanda per iniciativa pròpia, o bé derivada pels serveis sanitaris, educatius, socials o altres.

Horari. De dilluns a divendres de 8 a 2 i les tardes de dilluns a dijous de 15:00 a 19:00.

Bloc nou

Hola de nou, encetem una nova etapa i un nou bloc al nostre servei. Per causes tècniques l'anterior ja no és operatiu. Tot i així podeu consultar-lo en aquest enllaç. 

A partir d'ara ens trobareu aquí amb propostes noves.